|
Calcita
Dolomita (Ankerita)
Siderita
Aragonita
Magnesita
Cerussita
Atzurita
Malaquita
|
|
La siderita:
Fórmula: CO3Fe
Sistema: Trigonal
Color: Molt variable, des de groguenc fins a bru molt fosc.
Ratlla: Blanca o groga.
Esclat: Vitri, en ocasions nacrat. Grau d'opacitat: Transparent a translúcid
Duresa: Entre 3,5 i 4,5
Densitat: 3,96 per el CO3Fe pur, però decreix amb la presència de magnesi i manganès.Forma de presentar-se (hàbit): En romboedres, en ocasions amb les cares corbes. També en masses espàtiques de gra gruixut o amb escates petites. Menys freqüent en nòduls i concrecions globulars i radials. En ocasions terrosa.
Exfoliació: Romboèdrica perfecta.
Composició química:
Propietats òptiques: Jaciment:Etimologia: Siderita de la paraula grega que significa ferro. Chalibita deriva dels càlibes, poble antic que va viure als voltants de la mar Negra i varen ser treballadors del ferro.
Altres informacions: S'anomena també ferro espàtic i chalibita. A la naturalesa es transforma en limonita per oxidació i hidratació, formant pseudomorfosi. Es torna fortament magnètic quan s'encalenteix. La siderita és un mineral molt abundant que pot formar estrats o masses considerables. En els filons, acompanya les menes metàl.liques i es troba com a formació secundària en les roques volcàniques. Es troba també amb els òxids a gairebé totes les mines de ferro. Es una excel.lent mena de ferro.
|
|
Menú