|
Calcita
Dolomita (Ankerita)
Siderita
Aragonita
Magnesita
Cerussita
Atzurita
Malaquita
|
|
La calcita:
Fórmula: CO3Ca
Sistema: Trigonal
Color: Incolor transparent (espat d'Islàndia), blanc, vermell, verd, morat, etc. Freqüentment conté impureses. Ratlla: BlancaEsclat: Vitri a terrósGrau d'opacitat: Transparent a translúcid
Duresa: 3
Densitat: 2,71 quan és pura, augmenta amb la quantitat de ferro, manganès o zinc. Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls de dimensions considerables, en dos hàbits principalment: en
escalenoedres molt aguts (dents de ca) i en escalenoedres molt obtusos (cabota de clau). També en romboedres molt típics com a productes de l'exfoliació. En formes massives, fibroses, sacaroides, terroses, columnars, concrecionades, estalactítiques, granulars i pulverulentes.
Exfoliació: Perfecta en romboedres.
Composició química:
Propietats òptiques: Uniaxial. Molt birefringent, fins al punt que a ull nu s'observa la duplicitat d'imatges. Per això els anglesos l'anomenan doubly refracting spar.Jaciment:Etimologia: Nom derivat del grec, al.lusiu al fet que quan s'encalenteix es converteix en pols, (a temperatures elevades la calcita es transforma en calç viva).Altres informacions: S'anomena també espat calcari.
Hi ha nombroses varietats d'aquest mineral, de les quals esmentarem les més importants. L'espat d'Islàndia, molt transparent, incolor, té una gran aplicació en la preparació de nicols (prismes de nicol), lents microscòpiques i altres peces d'aparells òptics gràcies al seu poder birefringent i dispersor. L'autèntic espat d'Islàndia procedeix d'Eskefjord (Islàndia), on omple les grans escletxes que es formen en el basalt. Una altra forma de presentar-se la calcita és en estructures concrecionades, produ‹des pel dipòsit del carbonat càlcic que hi ha dissolt en les aigües en forma de bicarbonat. Quan són masses esfero‹dals de petites dimensions reben el nom de pisòlits, si arriben a la mida d'un pèsol i d'oòlits si són més petites.
Una forma molt extensa de presentar-se són els revestiments de parets de coves, penjant del sostre (estalactites), sorgint de terra (estalagmites) o formant columnes.
Es el component principal de moltes de roques: marbres, tosques calcàries, lumaquel.les, calcàries litogràfiques, etc. El carbonat càlcic freqüentment conté en mescla isomorfa petites quantitats de magnesi, ferro i manganès, i més rarament zinc, bari, estronci i plom. Alguns d'aquests minerals de mescla isomorfa han rebut noms especials, com per exemple la plumbocalcita.
Té un origen sedimentari en conques marines i continentals: també ortomagmàtic i hidrotermal; finalment apareix en roques metamòrfiques (marbres).
S'empra per a la fabricació de ciments, materials ceràmics, obtenció de la calç, etc..tenció de la calç, etc..
|
|
Menú