|
Calcita
Dolomita (Ankerita)
Siderita
Aragonita
Magnesita
Cerussita
Atzurita
Malaquita
|
|
La magnesita:
Fórmula: CO3Mg
Sistema: Trigonal
Color: Blanc grisenc, groc, bru i marró clar
Ratlla: Blanca
Esclat: Vitri
Grau d'opacitat: Transparent a translúcid
Duresa: Entre 3,5 i 4,5
Densitat: Entre 2,9 i 3,2
Forma de presentar-se (hàbit): Molt rarament en cristalls d'hàbit romboèdric. Normalment en masses espàtiques compactes, granulars i fibroses.
Exfoliació: Romboèdrica perfecta
Composició química:
Propietats òptiques: Jaciment:
Etimologia: La magnesita al.lusiu a la seva composició. La giobertita rep el nom en honor del químic italià G. A. Giobert, però és posterior al de magnesita. Altres informacions: S'anomena també giobertita. No convé utilitzar el nom de magnesita ja que pot prestar-se a confusió donat que també s'aplica al carbonat magnèsic i al silicat d'aquest metall (sepiolita). Fa efervescència en calent. s pròpia de les roques magnesianes (amb serpentina, clorita, etc.).
Té origen metasomàtic en els dipòsits de calcita i dolomita, com a producte de l'alteració de les roques bàsiques i serpentíniques.
S'utilitza com a mena de les sals magnèsiques. També s'usa per a la fabricació de totxos refractaris per a forns. Antigament s'emprava com a mena per a l'obtenció del magnesi metàl.lic, però en l'actualitat tot el magnesi produ‹t s'obté de solucions salades i de l'aigua de la mar.
|
|
Menú