|
Scheelita
Wolframita
|
|
La wolframita:
Fórmula: WO4(Fe,Mn)
Sistema: Monoclínic
Color: Negre
Ratlla: De bruna vermellosa a negra brunaEsclat: Metàl.lic, submetàl.lic o resinós
Grau d'opacitat: Opac
Duresa: Entre 4 i 4,5
Densitat: Entre 7 i 7,5, és més alta com més ferro conté.Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls d'hàbit tabular de cares estriades. També en formes fulloses, laminars o columnars. Massiva i rarament granular.
Exfoliació:
Composició química:Propietats òptiques: Reflexions internes de color bru vermellós.
Jaciment:
Etimologia: De les paraules de l'alemany antic "wulf", llop, i "hraban", corb.Altres informacions: S'anomena també wolframina. Es consideren wolframites les mescles en les quals la proporció de ferro i manganès (Fe:Mn) oscil.la de 5:1 a 5:3.
Les que tenen una proporció més alta de ferro són ferberites, i les que tenen una proporció més alta de manganès, hubnerites. A vegades és dèbilment magnètica. Es troba a les roques àcides (dics de pegmatites i venes de quars associat al granit), en venes hidrotermals i en els filons estannífers. Es la principal mena del wolframi.
A Espanya la wolframita és coneguda a Extremadura des de finals del segle XVIII. Els primers que en varen fixar la composició i varen descobrir el wolframi (o tungstè) varen ser els germans Lhuyart, que la varen estudiar al laboratori del Reial Seminari de Bergara. La wolframita abunda sobretot a laregió estannífera del nord-oest de la península, on s'explota per fer-la servir en la preparació d'acers durs.
|
|
Menú