|
La calamina:
Fórmula: Si2O7(OH)2Zn4.H2O
Sistema: Ròmbic
Color: Blanc o bru limonita, a vegades altres coloracions de caràcter tènue (blau o verd si conté coure).
Ratlla: Incolora o blancaEsclat: De vitri a terrós en les varietats terroses groguenques.
Grau d'opacitat: Transparent a translúcid
Duresa: Entre 4,5 i 5
Densitat: Entre 3,3 i 3,5Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls d'hàbit tabular prim, amb estries verticals o disposats en grups radials, formen una cresta. També en masses terroses i cavernoses lapídies o crostes, amb cristalls petits transparents, que constitueixen druses en les cavitats.
Exfoliació: Prismàtica
Composició química:
Propietats òptiques:
Jaciment:
Etimologia: Hemimorfita en referència a la forma hemimòrfica (de diferent forma en els seus extrems) dels seus cristalls. La denominació calamina, l'atribueix Agricola al terme llatí "clamus", canya, donada la semblança entre els seus cristalls i les estalactites (semblants a canyes).Altres informacions: També rep el nom d'hemimorfita, que va ser proposat l'any 1853. El nom de calamina és degut al fet que els miners l'inclouen entre els minerals de zinc, ja que anomenen calamines totes les menes oxigenades del zinc. La calamina, o smithsonita, és un carbonat de zinc i per evitar confusions s'ha adoptat el nom d'hemimorfita per conveni internacional, per tal d'evitar la confusió derivada de la doble aplicació de la paraula calamina (carbonat/silicat).
Posseeix la propietat de ser fortament piezoelèctric i piroelèctric.
Es troba com a mineral secundari a les zones d'oxidació dels dipòsits de zinc. Acostuma a formar bosses d'origen metasomàtic i també es troba en filons amb les altres menes del zinc. Es mena secundària del zinc.
|
tornar