Mineral                              tornar

    Mineral:  

       S'entén per mineral tota substància d'origen natural, generalment sòlida, inorgànica, homogènia, amb una composició química i una estructura interna definida i estable, dins certs límits fisicoquímics.
  En aquesta definició, vàlida en un principi, és convenient matisar alguns dels seus apartats.
  En primer lloc, quant al seu origen natural, actualment, cal considerar els nombrosos productes sintètics que s'obtenen artificialment en els laboratoris o processos industrials diversos, que en sentit estricte no poden anomenar-se minerals.
  Molts compostos d'aquest tipus no existeixen ni poden existir encondicions naturals. S'anomenen convencionalment minerals sintètics o minerals artificials els compostos químics que per la seva composició i estructura cristal.lina són idèntics als naturals.   Anàlogament, l'origen natural exclou, si es consideren els diferents processos fisicoquímics que operen en l'escorça terrestre, les aportacions directes de matèria per part dels éssers vius, però no la seva intervenció (productes com a resultat de la seva activitat vital). Tan sols hem de recordar l'ambre i la melita. Els combustibles fòssils (carbons i petroli)són mescles pertanyents al grups de les roques sedimentàries d'origen orgànic.
  Com a dada curiosa, es pot citar el fet que el Riksmuseum d'Estocolm té exposat en la seva galeria mineralògica un càlcul renal d'un famós almirall suec del segle XVII. El cos humà elabora a vegades -desgraciadament- determinats sòlids homogenis, o pedres, en alguns dels seus òrgans interns. Aquestes pedres són moltes vegades idèntiques a minerals naturals, però no es classifiquen entre si.   Pel que fa referència al seu estat, la immensa majoria dels minerals es troben en estat sòlid, encara que alguns mineralogistes s'oposen a aquesta restricció i prefereixen incloure l'aigua entre els minerals, així com el mercuri natiu, que freqüentment apareix associat al cinabri.
  Quant al que s'ha dit respecte de la composició química definida, hem d'admetre que s'hi poden presentar petites variacions a causa, fonamentalment, de contaminacions per diverses substàncies químiques, donat el seu origen natural. Aquest fet origina que les seves propietats fisicoquímiques puguin variar dins uns límits estrets. Molts minerals tenen composicions que varien entre certs límits, que vénen definits pels membres extrems; per exemple, la composició de les olivines es pot expressar en funció de dos components, forsterita (silicat de magnesi) i faialita (silicat de ferro). La regla general és que es menyspreen les variacions menors de composició que no alteren d'una forma notable les propietats fonamentals. Sovint aquestes varietats químiques tenen els seus propis noms, per exemple, l'esfalerita ferruginosa rep el nom de "marmatita".
  L'estructura interna cristal.lina és una condició general de la matèria mineral, però determinats vidres naturals, inclusions líquides i gasoses en minerals han de considerar-se minerals, encara que la seva ordenació interna no existeix. No sempre aquesta estructura interna ordenada transcendeix a la morfologia externa (matèria cristal.litzada - matèria cristal.lina) però el comportament de la matèria cristal.litzada és semblant al d'un cristall real.
  La descoberta de l'estructura interna dels minerals i els coneixements cristal.loquímics, físics i genètics s'han introdu‹t successivament en la definició de mineral, ampliant les limitacions de composició, estat físic, etc.
  En resum, els tres trets  fonamentals per a la caracterització dels minerals es concreten en les tres qualitats següents:
   1.- Unitat material, és a dir, ha de ser format per matèria homogènia, en qualsevol de les seves parts (substància equivalent per les seves propietats físiques i químiques).
  2.- Origen natural, és a dir, ha de ser part integrant de l'escorça terrestre com a resultat de processos formatius naturals.
  3.- Ha de pertànyer exclusivament a la part sòlida de l'escorça terrestre, la qual cosa significa que no es consideren minerals els components de l'atmosfera, de les aigües oceàniques, dels llacs, ni tan sols els materials de la part interior de la Terra, inaccessibles per a nosaltres (mantell), fins i tot en el cas que siguin sòlids.