Conceptes                          tornar

  Sistemes de classificació:  

       Per al desenvolupament sistemàtic i racional de la mineralogia descriptiva o especial, és a dir, per a la descripció comparativa de les diferents espècies minerals, és necessari utilitzar una classificació adient que hi serveixi de base. Però el problema d'escollir els paràmetres per establir la sistemàtica més adequada encara no s'ha resolt. La jerarquització taxonòmica de la zoologia o de la botànica, seguides a través de la filogènia, no tenen sentit en mineralogia. La mateixa definiciód'espècie en el regne mineral es troba amb grans dificultats com ja hem vist amb anterioritat. Els intents, nombroses vegades empresos -des del mateix Linné-, d'estendre als minerals la nomenclatura binària de la zoologia i la botànica han fracassat sempre a causa de la falta de sentit, en mineralogia, dels conceptes de gènere i espècie. Per exemple, J. D. Dana (1813-1895) va adoptar el sistema binari en les dues primeres edicions (1837 i 1844) de la seva obra The System of Mineralogy, però en la tercera edició (1850) va abandonar per complet aquest tipus de nomenclatura.
  Durant més d'un segle, la classificació dels minerals ha estat fermament assentada sobre una base química i, per tant, la prova final per a la classificació d'un mineral ha estat la seva composició química. La classificació actual dels minerals té en compte tant l'estructura cristal.lina com la composició química global i reconeix l'àmplia latitud del contingut químic permesa per la substitució en un reticle estructural donat dels àtoms d'un element pels d'un altre. La introducció dels conceptes estructurals en la classificació dels minerals representa un aclariment considerable de les relacions que existeixen entre aquests.
   No obstant, els criteris de classificació emprats fins al moment són tots incomplets. �s impossible agrupar els minerals de composició, estructura i gènesi similars; per tant, si s'elegeix com a paràmetre fonamental classificatori qualsevol d'aquests, els altres -excepte en molt pocs casos- no poden comparar-se.   Si optam per una classificació genètica, que té en compte el mode de formació i la dependència d'origen, en l'actualitat no ha estat establerta completament. Un mateix mineral pot tenir orígens molt diferents, i també existeixen minerals que, sense cap relació entre si, s'han format d'igual manera.   Malgrat els nombrosos intents que s'han dut a terme, no existeix, avui en dia, una classificació única. Cada autor escull els criteris que considera essencials i proposa, en conseqüència, la classificació corresponent.
  Aquesta dispersió de criteris no sols és present en els que fan referència a la classificació dels minerals; d'igual manera, en la sistemàtica mineralògica no domina la unitat de criteri que trobam en la botànica o en la zoologia. Com a exemple, consultats diversos autors de prestigi en mineralogia, podem observar que les classificacions que proposen difereixen de manera notable. Així, Kostov en proposa 13 classes; Dana i Strunz, 12; Milovsky, 11; Groth i Mieleitner, 10; Klockmam i Ramdohr, 9; Berzelius, Berry i Mason, 8 i finalment Betejtin, 6 seccions en lloc declasses.   Malgrat que el nombre de classes varia d'uns autors als altres, per a tots ells és el primer pas en la classificació de la totalitat dels minerals. Les classes es divideixen a la vegada en subclasses, basant-se generalment en caràcters químics o estructurals. Així la classe 1, elements natius, es divideix en dues subclasses, els metalls per una part i els semimetalls i els no metalls per una altra. Els silicats es divideixen en sis subclasses, segons la manera d'agrupar-se estructuralment els tetraedres de SiO4.
  Les subclasses es divideixen en grups, la majoria dels quals són formats per espècies molt semblants químicament i estructuralment: grup dels feldspats, grup dels amfíbols, etc.   Els grups es divideixen en espècies o en sèries, segons que la variabilitat en la composició química sigui petita o gran. El grup dels piroxens consta de dues sèries: l'ortoròmbica i la monoclínica, cada una de les quals està formada per diverses espècies.
   Les espècies, que són considerades les unitats bàsiques, se subdivideixen en entitats menors: la subespècie i la varietat.
   Les subespècies són, generalment, divisions arbitràries basades en la composició química, dins una gamma en la qual dita composició varia. Per exemple la labradorita es pot considerar una varietat de la plagiòclasi.
  Les varietats es caracteritzen perquè, a més de les diferències en la composició química, a vegades tenen propietats físiques característiques. Per a Betejtin, les varietats són minerals idèntics o quasi idèntics per la seva estructura cristal.lina, que sols es distingeixen pels caràcters següents:   1. Per la composició química. Quan algun dels components químics que distingeixen la composició del mineral en qüestió es troba substitu‹t en part de forma isomorfa per un altre compon.