Estructura i textura:  

       Estructura i textura de les roques metamòrfiques
  S'entén per  estructura  d'acord amb l'escola petrogràfica francesa, les relacions recíproques entre els minerals d'una roca. (Ja s'ha indicat la diferència en la terminologia estructura/textura segons s'utilitzi bibliografia d'influència europea o angloamericana). La  textura queda definida per la disposició general dels principals minerals, especialmentels d'hàbit prismàtic o laminar.ª1 Estructura:
  Es conseqüència dels efectes progressius de la pressió  litostàtica  tectònica, de la pressió de fluids i de la temperatura.   La formació i el creixement dels minerals d'una roca metamòrfica es produeix en un medi sòlid, és a dir, que els minerals de nova formació ocupen lentament el lloc dels minerals que constitu‹en la roca original abans d'assolir les condicions de pressió i temperatura determinants de la inestabilitat de l'associació mineralògica original.
  Les diferents  estructures de les roques metamòrfiques es poden designar en conjunt com a  cristal loblàstiques, perquè són el producte de la "germinació" dels cristalls dels nous minerals, a partir de diversos nuclis de cristal.lització.
  El creixement dels minerals que constitueixen l'associació mineralògica estable en les noves condicions de pressió i temperatura es produeix simultàniament, a diferència de la cristal.lització de les roques  ígnies  que es verifica amb un ordre ben definit i durant un interval de temps bastant prolongat. L'espai cada vegada major dels minerals produ‹ts pelsprocessos metamòrfics va quedant lliure quan desapareixen progressivament els components de l'associació mineralògica original, els materials de la qual (ions i grups iònics) s'utilitzen en la construcció dels reticles de nous minerals.
  Les roques sotmeses al metamorfisme regional generalment sofreixen bastants pressions, fet que produeix que el volum de l'associació mineralògica estable a pressions més elevades sigui, generalment, menor que l'ocupat per la roca abans de desenvolupar-se el metamorfisme. En conseqüència, les roques resultants tenen una densitat molt elevada (exemple:  eclogita 3'4-3'6).   L'augment de la temperatura afavoreix l'expulsió de l'aigua continguda en el reticle dels minerals en forma de molècules o hidroxils, per la qual cosa certs minerals ( clorita   epidota i  mica) no es troben en les roques metamòrfiques formades a temperatura molt alta.   Els minerals de les roques metamòrfiques tenen sovint formes   cristal.lines irregulars, i es compenetren entre si, precisament perquè han crescut en un medi sòlid i han trobat l'obstacle dels minerals en formació simultània i dels minerals preexistents.
  Aquest aspecte constitueix una diferència respecte a les roques ígnies, en les quals els minerals que han cristal.litzat primer presenten formes cristal.lines perfectes pel fet d'haver-se originat en un medi fluid.   Entre els minerals de les roques metamòrfiques cal distingir els que, en general, tenen formes cristal.lines (cares i arestes) ben desenvolupades i quasi sempre irregulars. Els primers s'anomenen  idioblasts i els segons,  xenoblasts
   Els minerals que generalment presenten forma  idioblàstica són el  rútil  els  granats  la  turmalina  la  sil limanita, l' andalusita i l' estaurolita  Amb formes cristal.lines també regularment desenvolupades tenim:  epidota   piroxens   amfíbols   miques   clorita   albita i  dolomita  En canvi solen presentar formes irregulars i incompletes la  calcita  els  feldspats (excepte l' albita)  la  cordierita i el  quars
   Entre les  estructures  cristal loblàstiques es troba molt difusa la  granoblàstica  anàloga a l' estructura  granular  holocristal lina de les roques ígnies. En l' estructura  granular els cristalls han tengut un creixement simultani i sense una orientació preferent. Els cristalls són d'una grandària parescuda i són de forma isomètrica, és a dir, ni prismàtica ni aplanada. L' estructura  granoblàstica és típica de les  cornubianites
   Si els cristalls es compenetren de forma irregular, l' estructura rep el nom de  diablàstica  com per exemple l' estructura  mirmequítica dels  gneis  En aquesta  estructura els cristalls de  quars  de forma vermicular (com a cucs) es troben inclosos en la  plagiòclasi
   L' estructura en corona o  quelifítica és deguda al desenvolupament d'un mineral, o un agregat de minerals, a la perifèria d'una altra  espècie mineralògica, que d'aquesta manera queda substitu‹da parcialment. Un exemple d'aquesta  estructura són els cristalls de  granat rodejats per una coberta de  clorita microcristal.lina.